Mare meua !!!! : una filera de taules, infinites safates de colors cridaners al damunt i tot un món per descobrir compartimentat en recipients plens de textures inesperades, associacions estimulants i, molt prompte, moltíssimes manetes amb qui compartir el joc!!!

La clau d’aquesta activitat és el moment en què s’anima a l’infant a la pressa de contacte amb el material de la primera safata: potser sorra, farina, un objecte… també ho és la possibilitat successiva de canviar de recipient i passar a “una altra part” de la realitat tàctil, lúdica i creativa. Dosificarà, construirà, apartarà… farà un infinit de coses, es farà preguntes, aventurarà respostes davant l’exploració de l’entorn...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al primer cicle d’educació infantil proposem esta acció autònoma als infants: a la sortida al pati, l’infant es troba en grup i amb l’espectacle d’una filera de taules coronades amb recipients on hem compartimentat un bon recull de textures (sorra, farina, macarrons…), altres recipients, ferramentes improvisades i un no parar d’estímuls. Ordenament, l’infant interacciona amb el contingut d’una sola safata fins que pareix esgotar l’intriga que conté i després passa a la següent on un nou repte d’exploració l’espera. Successivament passarà d’una safata a una altra renovant la seua curiositat, les preguntes que aventura i, més encara, una nova resposta creativa. Compartir aquesta alternança i progressió i aquesta suma d’experiència amb l’adult (l’educadora) i amb els seus companys, li proporciona lúdicament un procés d’organització del pensament en aquesta edat.

Tots recordem com ens abstreia quan érem infants l’exploració de l’entorn i, progressivament, el món ens arribava com compartimentat en porcions d’una realitat amb la qual crear, resoldre, comprendre i integrar al joc com a procés d’aprenentatge. A la nostra escoleta entennem que l’estimulació ha de ser més amb objectes de la quotidianitat, i menys amb joguets pre-confeccionats, així com també amb materials inespecífics de la natura, contribuint a la construcció autònoma de les primeres relacions causals per part de l’infant.