" Els infants necessiten llet, sí. Però encara necessiten més ser estimats i rebre carícies”

alt

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

Des d'uns anys cap ací hem decidit incorporar a l’estimulació dels nostres xiquetes i xiquets sessions de massatges inspirats en la tècnica “Xantala”, proporcionada per Frédérick Leboyer a partir d’un treball d’observació de les técniques hindús tradicionals d’estimulació fisiològica però també “emocional” dels nens.

A la nostra escoleta veniem notant que cada volta tot va més apressa, sempre corrents i amb suposada “eficàcia”, i pareixia no haver mai temps per a parar a sentir amb l’infant i veritablement tocar-lo. La tècnica de Leboyer, inspirada pel senzill caliu de les dones indús que freguen i acaricien als nens a la porta de casa amb molts pocs recursos i materials, i amb la intenció de fomentar el contacte emocional, l’efecte medicinal i l’estimul·lació, pareixia vindren’s com anell al dit.

alt

alt

 

 

 

 

 

 

 

La Lluna va dissenyar un projecte per a dur-lo a terme amb les famílies: que puguen vindre a l’escola a relaxar-se i gaudir dels seus fills o filles, i nosaltres també, que també ens els estimem molt. A la Primavera (amb el bon temps i la caloreta) comencem a treballar els massatges, el cos, la relaxació, les relacions pell amb pell i de qualitat; durant 3 o 4 setmanes ens dediquem a fer-nos massatges, carícies, amb les famílies a l’escola, intentant recuperar el contacte físic de quan érem bebès i redescobrir-nos amb les mirades.

Aquest any, com cada any, amb la Primavera arriben els massatges a la Lluna, però a més a més, també aniran a València, a la Primavera Educativa, a compartir el nostre projecte amb qui vullga vindre a conèixer-lo en una taula on s'exposaran diferents projectes.

alt

alt

 

 

 

 

 

 

 

El propi Frédérick Leboyer resumeix:

Sentir olors, sentir olors és percebre (... )Però tot va començar amb el tacte, simplement amb el tacte.

El llenguatge que és tan savi, encara en guarda el record:

“Cal tenir tacte...

Aquestes coses s’han de fer amb tacte...”

En els infants, la pell és molt important.

Es el primer sentit.

El que ho copsa tot.

Per això als més petitons se’ls inflama de seguida.

Vermellors, eritemes, pústules...

Microbis? Infecció?

De cap manera!

Mal tocats.

Mal portats. Malestants.

Mal duts.

Mal estimats.

Sí s’ha de vigilar la pell, nodrir-la.

Amb amor. No pas amb cremes.

Portar-los a coll, gronxar-los, acariciar-los, agafar-los, fer-los fregues, és per als nens tan indispensable o més que les vitamines, les sals minerals i les proteïnes.